L’orquestra de segon

Els de segon vam estar treballant l’audició “Simfonia de les Joguines” de Leopold Mozart. Molts de nosaltres teniem instruments de joguina casa, així que vam decidir portar-los i formar una petita orquestra amb sons molt diferents i variats.



BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

AL MARÇ ESCOLTEM…

L. van BEETHOVEN

Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans compositors que ha donat la història de la música.

Beethoven va néixer el 1770 a Bonn (Alemanya).

El pare de Beethoven, va ocupar un lloc com a tenor, pianista i violinista a la capella del príncep-arquebisbe Clemens, però en aquella època els músics estaven molt mal pagats.

La mare de Beethoven, Maria Magdalena Keverich, era filla d’un inspector de les cuines del príncep.

Una veïna de Beethoven, molt amiga de la seva mare que tenia un forn de pa, va escriure un diari gràcies al qual s’han pogut saber detalls sobre la infantesa de Beethoven.

Cecília Fischer explica en el seu diari que el nen era tractat amb molta severitat pel seu pare perquè el volia convertir en un nen prodigi com Mozart. Sembla que el lligava al piano, obligant-lo a practicar sense aixecar el cap i, amb el seu primer professor de piano, Tobias Pfeiffer, molt amic del seu pare, el despertaven i el feien tocar tota la nit fins que es feia de dia.

Als onze anys ja era violinista d’una petita orquestra de teatre i als tretze substituïa al seu mestre en l’orgue de l’església.

Potser aquesta infantesa tan dura el va convertir en una persona de caràcter difícil.

Va viure a Viena i no es va arribar a casar mai. El gran amor de la seva vida sembla que va ser Antonie von Birkenstock casada amb Franz Brentano, que ha passat a la història coneguda com la immortal estimada.

Des de molt jove, als vint-i-sis anys, va començar a notar els símptomes de la sordesa que més endavant esdevindria total. Aquesta tragèdia va causar-li un enorme desànim agreujat per la mort del seu germà i la seva decisió d’acollir al seu nebot en contra de la voluntat de la seva cunyada.

Tot i no poder escoltar la música que escrivia, mai va deixar de composar.

Els darrers anys de la seva vida els va passar gairebé aïllat, relacionant-se només amb alguns amics íntims a través dels Quaderns de conversa amb els que es comunicava, havent quedat totalment sord.

Una pneumònia va acabar amb la seva vida el 26 de març de 1827. Més de 20000 persones van anar a l’enterrament. Entre ells es trobava en Franz Schubert, també músic i gran admirador de Beethoven i a la ciutat de Viena, aquell dia no es van obrir les escoles.

Beethoven va ser un artista molt complet, precursor del Romanticisme, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, simfonies, òperes, quartets, lieder…

La seva obra es pot dividir en tres períodes compositius:

- Període 1770-1800: formes clàssiques.
Obres: Primera i Segona Simfonia, Septet Op.20, la Patètica
- Període 1801-1814: continguts expressius densos i canvis de tonalitat sobtats. Obres: Tercera a Vuitena Simfonies, “Clar de Lluna” , Sonata Apassionata .
- Període 1815-1827: absoluta llibertat melòdica i formal.
Obres: Novena Simfonia (Himne a l’ algegria, que amb el temps s’ha convertit en l’Himne d’ europa) , Gran Fuga per a corda Op.133, Missa Solemnis en Re Major.

Va composar nombrosos Lieder amb text de diferents autors. Lied, en alemany, significa cançó. Està composat a partir de la lletra d’un poema i està escrit per a ésser cantat amb un acompanyament de piano. (Lieder és el plural de Lied)

EL CLARINET

El clarinet és un instrument de vent-fusta. Dins d’aquesta gran família, el clarinet pertany als instruments de canyeta simple, a l’igual que el saxòfon. El forat és aproximadament cilíndric (a semblança de la flauta travessera i a diferència del saxòfon). És un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana. El material principalment utilitzat per a la seva construcció és la fusta de banús. Tanmateix, en els últims anys ha començat a utilitzar-se la resina o plàstic com a nous materials.

Embocadures:

Fou inventat cap a finals del segle XVII pel fabricant d’instruments de corda Johann Christoph Denner. Aquest clarinet, però, era molt primitiu i només disposava d’una clau, amb la qual cosa la seva sonoritat era molt pobra. Seria Ivan Müller qui acabaria de dotar al clarinet de l’engranatge de claus que avui s’utilitza. Un total de tretze claus que fan del clarinet un instrument molt ric en registres i sons.

Si voleu saber-ne més o sentir com sona el clarinet:

http://www.xtec.cat/~clopez13/

http://www.youtube.com/watch?v=yPjtRSgg2fg

AQUEST MES ESCOLTEM…

Wolfgang Amadeus MOZART

Compositor austríac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, Leopold, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo (juntament amb la germana gran Nannerl –Maria Anna–) . A l’edat de sis anys, Mozart ja era un intèrpret avançat d’instruments de tecla i un eficaç violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinària capacitat per a la improvisació i la lectura de partitures.

Molt aviat Leopold començà a portar el seu fill de gira per les corts europees. Primerament,a Munic i a Viena i, el 1763 els Mozart emprengueren un llarg viatge de tres anys i mig que suposà pel petit Wolfgang valuoses experiències: conegué conegudes orquestres i, la música francesa a París, i l’estil galant de J.Ch. Bach a Londres.

Ja de tornada a Salzburg, continuà les seves primeres composicions, l’òpera còmica Bastià i Bastiana, el seu primer singspiel (tipus d’òpera alemanya amb parts recitades). L’any 1769, amb 13 anys, era nomenat Konzertmeister (mestre de concert) de l’arquebisbat de la seva ciutat.

Després d’uns quants anys a casa, pare i fill van tornar a viatjar,anaren a Milà, a Roma, on el Papa el condecorà amb la distinció de Cavaller de l’Esperó d’Or .

El 1777 Mozart marxà cap a Munic amb la seva mare, Anna Maria. A l’edat de vint-i-un anys Mozart cercava per les corts europees un lloc més ben pagat i més satisfactori que el que tenia a Salzburg sota les ordres de l’arquebisbe Colloredo, però els seus desigs no es cumpliren.

Posteriorment Leopold envià la seva muller i el jove Mozart a París, on aquest estrenà una simfonia i el ballet “Les petits riens”. La mort de la seva mare a la capital francesa el 1778, i el menyspreu dels aristòcrates pels quals treballava, van fer que els dos anys a París esdevinguessin un període prou difícil en la seva vida.

L’any 1781, Mozart deixa de treballar per l’arquebisbe de Salzburg i decideix traslladar-se definitivament a Viena.

Aquest mateix any es casa amb Constanze Weber; junts van viure sovint perseguits pels deutes fins a la mort de Mozart. D’aquesta època data la seva amistat amb F.J. Haydn a qui li dedicà sis quartets; estrenà també diferents simfonies i algunes de les òperes més conegudes: Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte . L’emperador Josep II concedí el càrrec de kapellmeister a Mozart, però reduí el salari, fet que impedí que no podés pagar encara els seus deutes. Aquestes crisis es reflectiren en les seves obres.

Els darrers anys Mozart escriví les seves últimes òperes, Die Zauberflöte (La flauta màgica) i La Clemenza di Tito, (1791) -escrita amb motiu de la coronació del nou emperador Leopold II-. Precisament mentre treballava en La flauta màgica, l’emissari d’un misteriós comte Walsegg li encarregà una missa de rèquiem. El Rèquiem en Re menor K.626,però Mozart va morir sense poder acabar aquesta obra el 5 de desembre de 1791.

Signatura de Mozart (1790).

Si voleu saber-ne més o escoltar la seva música podeu clicar:

http://www.mozart.cat/inici.htm

http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/mozart/index.htm